UN HOME

Un home camina, tot sol, i escolta una música llunyana

s’atura un moment i passa un ocell

la llum canta passant per la finestra

d’un castell màgic que no podem veure

salten les ànimes en milers de colors

en l’alegria de la presència

 i l’home de la barba blanca riu

dins el seu goig es troba

brilla sense voler

ho sap tot i no sap res

busca una mirada propera

i troba una estrella en les seves mans

 ens ho mirem tots junts

i ara passem de puntetes

sentim el cor despert

l’agilitat del somriure

venen aires nous

que encenen cada moment

2011