Una de les evidències més incontestables de l’existència, és la presència de la dualitat. Així, la vida és una experiència que es mou entre la vida i la mort, la inspiració i la espiració, en un món on els dies esdevenen entre el dia i la nit, on existeixen mascles i femelles...
Els sers humans experimentem i observem aquesta dualitat constantment, ja sigui a nivell material – experimentem fred i calor, llum i foscor, sístole i diàstole... –, a nivell conceptual –considerem conceptes com el bé i el mal, buidor i plenitud, moviment o quietud,... – o a nivell emocional – sentim alegria i tristesa, amor i odi, capacitat i impotència,... – de tantes maneres i en tants diferents àmbits o dimensions, que la pròpia dualitat ha esdevenit objecte primordial d’estudi per part de la majoria de pensadors i filòsofs de la història que coneixem.
Si fem un intent d’aproximar-nos i aprofundir en la pròpia dualitat, trobem, curiosament, que la seva naturalesa també és dual, és a dir, la podem comprendre i concebre de dos maneres diferents. El número 2 significa la suma, el conjunt de 2 unitats, però que formen una unitat (que és definida pel mateix concepte numèric). És a dir, el número 2 és l’expressió unitària de la dualitat. Fent un joc de paraules i números, podem dir que significa una “unitat” de “dos” – (II) –, però al mateix temps significa la “duplicitat” del “u” – (I)(I) . En aquest sentit, tot i que aparentment l’ésser humà no pot escapar de la dualitat, també veiem que, en la seva essència, la dualitat no pot escapar de la unitat.
Integració de polaritats
Una altra manera d’explicar les dos cares de la dualitat és amb els conceptes de polaritat i integritat. La polaritat s’enfoca en els extrems, representa els límits de diferenciació de qualsevol aspecte, relació o realitat, mentre que la integritat fa referència a una qualitat de cohesió interna, a quelcom estructural que unifica, incloent i abastant de forma harmònica a totes les seves parts . Calor i fred seran els pols oposats si analitzem per exemple el clima d’un país durant un període determinat de temps. Els valors màxim i mínim enregistrats representaran la polaritat del fenomen de variació de temperatura que s’hagi produït durant el període d’estudi. La definició i comprensió del concepte de temperatura, ens ha permès des del mètode científic la integració de les polaritats, ja que podem interpretar els valors extrems de calor i fred (pols oposats) simplement com la variació d’una mateixa qualitat, que anomenem “temperatura”, i que comprèn en sí mateixa totes les possibilitats de variacions - inclou tant els extrems com la totalitat dels valors intermedis mesurables. Per altra banda, l’estudi científic del fenomen de variació del que podríem anomenar “calor i fred”, gràcies a la “integritat” de la temperatura ens ha permès descobrir una nova realitat: el fet que la variació de la temperatura obeeix a un estat dels cossos o materials relacionat directament amb la intensitat (també podríem dir velocitat o freqüència) de vibració de les partícules que constitueixen la matèria.
Ens trobem doncs davant una oportunitat, aplicable a qualsevol aspecte dual: la integració de la dualitat, la conciliació dels extrems, ens ajuda a comprendre i aprofundir en la naturalesa dels fenòmens i és una de les claus que ens obra la porta a noves realitats, a nous descobriments. És a dir, la pròpia experiència de la integració d’una dualitat i la vivència i comprensió que se’n deriva implica un salt dimensional, un salt quàntic que ens permet assolir un coneixement nou, una nova visió, un enfoc insospitat i una nova via de desenvolupament i d’evolució.
“ Què és un ésser humà, sinó el resultat d’un salt quàntic de la pròpia vida, derivat de la integració d‘una dualitat (els seus pares), que en unir-se creen una nova realitat (un nadó), és a dir, un nou camí de desenvolupament i d’evolució? ”
Nou paradigma
Avui, com una nova expressió més d’aquesta dualitat universal, es parla del nou paradigma emergent, en front del paradigma actual – o per alguns vell paradigma (aquí podem veure un exemple de com la dualitat apareix novament en forma de subdivisions dins de la pròpia dualitat). El paradigma actual humà a nivell oficial s’emmarca bàsicament en la concepció científica i mecanicista de la realitat, donat que la ciència i les explicacions que se’n deriven representen la base de consens més important establerta actualment a nivell mundial. Pel motiu que sigui, de forma comú i general es considera a qualsevol concepte, explicació o teoria, que es pugui acreditar o etiquetar de forma plausible que té una base científica, com a proper a la veritat, la fiabilitat, la integritat i la serietat.
El nou paradigma haurà d’establir una polarització respecte al vell paradigma, però al mateix temps incloure en sí mateix la integració d’aquests pols oposats. Implica una extensió del paradigma científic cap el que podríem anomenar paradigma holístic, que suposa tant la inclusió com la superació del primer. Així com passa amb l’evolució dels llinatges, on els fills estan destinats a incloure i superar als seus progenitors.
El paradigma holístic es basa en el concepte de connexió total i universal: “tot està connectat”, però afegint l’enorme potencial que suposa la comprensió del que això significa. Una altra forma d’expressar-ho, tal i com explica el llicenciat en comunicació social Marcos Fidel Barrera Morales és veient que un “tot”, si bé és la suma de les seves parts constituents, també és quelcom més, quelcom que apareix només quan podem integrar i comprendre el tot. Així, per exemple, una molècula es un conjunt d’àtoms, però al mateix temps és quelcom que va més enllà, l’ADN és un conjunt de molècules però implica una geometria i un codi insospitats des de l’estat molecular, un ésser humà és un conjunt de cèl·lules, però trascendeix la seva naturalesa en l’espai, en el temps, en complexitat, en funcionalitat, en consciència, en capacitat...
Aspectes relacionats directament amb aquest nou paradigma són la multidimensionalitat, la conciliació dels contraris, les solucions insospitades, el canvi continu, la racionalitat creativa, la discrepància somrient, la soledat en companyia, els infinits nombres finits, la presència del silenci, la obvietat dels impossibles...
Els principis hermètics
“Els principis hermètics de la veritat són set: el que comprèn això perfectament, posseeix la clau màgica davant la que totes les portes del Temple s’obriran de bat a bat.”
De fet, al final de la frase anterior: “…de bat a bat” (en castellà diríem “de par en par”) s’intueix una clara alussió al concepte de dualitat.
Si observem els principis hermètics, conceptes molt antics però totalment compatibles i de fet integrats en el paradigma holístic, veiem com - en tots ells - la dualitat és la base, el fonament dels propis principis.
1. Mentalisme. La consciència és l’estructura de la realitat. És el poder. Tot és possible. Allò que és possible pot ser difícil, però és possible. Per veure si, cal beure SÍ. Representa la dualitat consciència-realitat.
2. Correspondència. Tot està unit, lligat, relacionat. Així, creem i som geometria, fractalitat, forma que es transforma de forma conjunta i armònica. Tot afecta a tot. La dualitat és la pròpia relació entre A i B.
3. Vibració. Tot es mou, tot vibra i canvia constantment. Es la força vital, el puls de l’univers, la màgia de la creació. Una vibració que ho mou tot, permetent les identitats i la diversitat. És la dualitat de la respiració (on-off)
4. Polaritat. Tot és dual i es mou en una escala entre determinats extrems. L’amplitud de la mirada és la clau de l’equilibri. El centre és l’entrada al cor i a l’ànima. Qualsevol integració neix d’una polaritat. Representa la dualitat com a tal.
5. Ritme. Tot té un ritme, una cadència. Tot és una ona, una música, on el so dels acords harmònics possibilita, configura i defineix la realitat. El so connectat és Art, és el so d’acord, la consciència acompasada, la dansa de l’equilibri dinàmic. Representa la dualitat integrada per la consciència.
6. Causa y efecte. En l’observació del temps-realitat constatem una cadena de causes y efectes, descobrim lleis, sentits i direccions. Aquestes causes i efectes obren la porta a la recerca de la veritat i a l’exercici de la responsabilitat. Tot efecte esdeve causa i tota causa prové d’un efecte anterior. Representa tant la integracio com la desintegració de la dualitat.
7. Generació. En tot moment tot es construeix, la creació és permanent. És el principi de la coherència o l’herència del que és comú. La dualitat representada pels principis universals de masculí i femení (el creador i la creació), que es troben i retroben i generen sense fi.
El salt
La integració de tots aquests principis duals ens permet, a partir d’un acte conscient, abandonar la recerca una certesa racional en la presa de decisions, substituïnt-la per l’experiència d’un nou equilibri, una nova fortalesa i confiança que suposa el salt cuàntic cap a la certesa del cor i de l’ànima.
deixar de buscar un sentit...
... i retrobar el present sentir
2011
2011
No hay comentarios:
Publicar un comentario